els Lìgurs

                                       ELS LIGURS

                          

                  L’historia d’Espanya ens diu que els seus primers habitants van ser els celtes i els ibers i que la seva unió van formar els celtibers.

També ens diuen que a la conquesta romana i mitjançant el llatí es van derivar els idiomes de la península:castellà,català i lusità.

Es com si abans dels ibers i celtes no hi avia ningú o com a molt quatre tribus disperses sense cap lligam,sense idioma ni cultura.

Estic segur que el que diré aixecarà fortes reticències,quan no rialletes, però ...

LIGURIA

Ja en la antiguitat els historiadors grecs quan parlaven del mon conegut com p.ej,.:

Fragment de Hesíodo reportat por Estrabón en "La Geografía VII 3,7" com els mes antics habitants d’ Occident: “Etíops, Lígurs y Escites domadors de cavalls”

 D’altres  autors (Diodoro Sículo, Virgilio, Livio, Cicerón) reporten como els Lígurs venen a subrayar les qualitats de solidaritat i honestedat de una població agrícola y pasturi’l, no dividida en classes i en la qual les dones fan les mateixes feines que els homes en una terra definida salada, estèril, àspra, o coberta de arbres a talar,estenent la pròpia presencia fins la costa mediterrània peninsular al oest y al Tevere fins el sud-est, colonitzant las principals illes com Còrsega, Sardenya y Sicília.

Herastones diu: a la mediterrània nord hi ha tres penínsules el Peloponesi,la Itàlica i la Liguria  i que hi eren des de feia mes de 3.000 anys el qual els situaria com a mínim des el 4.000 a.c.

Hesiodo al 800 a.c. dia que era el últim poble de occident

Rufo Festo Avieno hi parla en la seva  “Ora Maritima”  al 400 a.c.

Estrabón  al 20 d.c. diu que va estar a Liguria

Es a dir que des de abans i com a mínim des de 4.000 a.c. fins 20 d.c. era coneguda com Liguria

I els ibers? Muy bien gracias

Segons alguns,aquets escriptors grecs anomenaven a la península , Iberia,però no es cert,els escriptors grecs quan parlaven de Iberia parlaven de la Iberia de Georgia la qual (Iberia) va ser conquerida per Alejandro el Gran

Els ibers van venir al voltant del 500 a.c., dee de Georgia,se van estar uns segles a les costes llevantines fins que els lígurs els van expulsar,segons Helànico de Lesbos  al 300 a.c. de la ribera del riu “ Sicano” i que alguns diuen que seria el Segre,(Sícoris),també el riu que baixa de les muntanyes podria ser el Ebre,uns altres diuen que podía ser el Jucar ,a mes de Helànico o diuen,Tucidides,Filisto,Diodoro i mes historiadors grecs.

Unes ratlles de altres historiadors

El insigne professor Schulten, considera Ligur a tota la península abans de la invasió dels Ibers de estirp africana y sosté que l’idioma basc es un relicte Ligur. La afirmació de que el poble primitiu de la Península es el Ligur; es recolza en un passatge de Hesíode que en el segle VII a C qui nomena els Ligues (Ligur) a tot l’occident europeu. Erastótenes nomena a Hispania com Ligústica. Avieno parla en la Bética del  “Ligustinus lacus” i fica a Galicia i  Portugal a los Oestrimnios, de nom idèntic als Ligurs de Bretaña. D’entre altres  probes del assentament Ligur a Galicia son les similituds de noms poblacionals gallecs amb alguns Lígurs referits a las costes del sud de França y nord-est de Itàlia. Pues si be topònims d’origen Ligur apareixen en molts diversos punts de la geografia peninsular, especialment pareixen concentrar-se en Galicia. D’altra banda  la mes profunda tartesización occidental de la península fins Càceres y la regió del riu Sado a Portugal pareix concordar amb que el poble Ligur ocupava tot el oest peninsular y de manera particular les seves costes.D’altra banda, velles tradicions andaluses ens informen de la arribada de poblacions ligures-arcades, vint anys abans de la arribada del rei egipci Sesac amb els seu kinetes,el qual faria als lígurs parents dels pelasgos-arcades, dada que mereix ser recordada.

No es nega que grups de lígurs y de capsienses (nom modern de certes poblacions prehistòriques nord africanes), hagin vingut  de África després de la última glaciació, però es pot assegurar que les poblacions que ja fins 10.000 abans de nostra Era habitaven a la península Ibérica, en termes generals,les poblacions enclastades a les riberes mediterrànies pertanyeren a la mateixa rassa que els lígurs,el qual no impedeix que, en el curs dels segles, se hagin subdividit en tribus i nacions que van ser conegudes amb noms diferents

I per que si els autòctons eren els lígurs,la península era la Liguria,els ibers van estar poc temps i van ser expulsats ,hem de dir península Ibérica? .Van ser els visigots els que van començar a implantar aquest nom,per tant i una vegada mes es manipula l’historia

Ja se que la historia oficial de Espanya no vol saber res dels lígurs,es clar no eren a Castella,com que la reconquesta va començar a Covadonga i no volen reconèixer que va començar 20 anys abans des el castell de Montgrony,que no es a Castella es clar

I de on venien els lígurs?

Hipotèticament es dona com possible una colonització etrusca ,(cosins germans dels lígurs), en las costes Espanyoles del sud y el est, ja que des de Huelva al Pirineu hi va haver topònims que reapareixen amb forma igual o anàloga en Etruria o en d’altres zones de la Península Itàlica.

Els últims estudis diuen que els arcades fa entre 11.000 i 17.000 anys van ocupar el nord peninsular,sud de França ,arc mediterrani i les illes (totes) i que van evolucionar en bascs-navarrèsos  i catalans ,separant-se ací aquestes dos branques del tronc originari

ESPAI GEOGRAFIC DELS LIGURS I ORGANITZACIO

Els lígurs sembla que van arribar fins a Andalusia,al que ara son maresmes i que en aquell temps era un gran estuari,del Guadalquivir,i li deien  “llac Ligustino” on van tenir comerç i van ajudar en el desenvolupament dels tartessi .Van ocupar també des de Murcia, Valencia,Catalunya,Rosselló i fins el nord de Itàlia on eren fronterers amb els etruscs,cosins germans, amb les mateixes costums i llengua i que precisament era al Lazio que diuen que va donar origen al llatí i ...però no ens avancem. També s’ha de incloure  les illes Balears,Còrsega i Sardenya i pot ser Malta .

Segons Ecateo al 500 a.c. vivien els lígurs barrejats amb els ibers formant les tribus i territoris,llacets,ilergets,osonencs,etc.,organització lígur i assumida per els ibers

                Unes ratlles del Dr. i arqueòleg PERE BOSCH-GIMPERA

 En el fons de tots els fenòmens hispànics "actuen lleis pràcticament eternes". Aquestes lleis deriven de la mateixa formació dels pobles d'Hispània, que s'inicia en èpoques molt reculades i s'arrodoneix vers el segle VI abans de Jesucrist (època de les primeres exploracions gregues). Llavors les diverses nacionalitats hispàniques que perduraran a través dels segles ja estan definitivament esbossades en els seus contorns generals.

Les dominacions romana, visigòtica i musulmana són fets que no alteren la realitat dels pobles hispànics,són "superestructures que, en trencar-se, deixen altra vegada al descobert la vida espontània de les nacionalitats de la Península. Les quatre nacions peninsulars modernes: Països de Llengua Catalana, Bascònia, Castella i Portugal, no van néixer pas a l'Edat Mitjana.

El seus orígens són immensament més antics.

.- Durant el Neolític i l'Eneolític apareixen d'una manera clara alguns dels pobles que formen el substrat bàsic de la Península. El poble almerià, amb absorció d'elements del de les coves i del pirinenc, és el germen principal de la futura Nació de Llengua Catalana. No oblidem que històricament Múrcia també pertanyia a la comunitat de Catalunya

Afegeixo que aquestes lleis eternes es van perllongar al regne de Catalunya  a la edat mitjana el qual agafava des de Murcia fins el nord de Itàlia,Dos Sicilies (Sicília i Nàpols),a mes de totes les illes,Balears,Còrsega i Sardenya i com no el Rosselló

SISTEMA SOCIAL

Des de el paleolític tot el Pirineu des de Cantabria fins Girona,nord de Castella,el sud de França i les illes,la societat es regia per el matriarcat i que suavitzat va continuar fins la actualitat,passant per ej. els càtars o bons homes el dret civil català,separació de bens,etc. ja que les  “propietàries” de la llar eren les dones

Per cert que els ibers del lloc de on venien,Geòrgia al costat de repúbliques musulmanes no es distingien precisament per la igualtat entre homes i dones  

Es a dir que la societat es desenvolupava al voltant de la llar,el qual no impedia que les dones també participessin en tasques dels mascles com la caça i l’agricultura.

ECONOMIA

Al interior era principalment agrícola i ramadera amb el qual es

van anant formant els camins,els primers ponts i construccions de pedra que després copiarien els romans ,millorant-los.

A mes el sistema de conreus era molt sovint comunitari,de ací la tradició cooperativista de Catalunya,Navarra i Euskadi

A la costa a mes de la pesca,el comerç marítim i per que no ,la pirateria,la van fer en algun temps la potencia de la Mediterrània al igual que Catalunya en temps posteriors.

Els historiadors grecs diuen que les dos potencies marítimes de l’època eren els lígurs i els pelasgos de tal mena que

“els lígurs van recórrer el Atlàntic arribant a Irlanda”

Està clar que els ibers no eren mariners ni constructors de pedra al menys de on venien

Veure els talaiots a la illa de Menorca

A França que no estan per tonteries si que reconeixen les construccions lígurs

Restes lígurs al sud de França

LLENGUA

(Ballester 2001):Aquesta hipótesis considera que la afinitat entre la llengua ibérica y la aquitana deuria reduir-se en una proximitat real del seu lloc de origen, per el que postula la existencia de un grup llingüístic pirinenc  producte de la coexistencia milenaria dels grups humans de la zona. De les parles occidentals de aquest grup pirinenc procedería la llengua aquitana en la vertent septentrional i la llengua basca a la seva vertent meridional.

(Velaza 2006): La llengua ibérica tendría el seu origen en el nord de Catalunya, on es documenten las inscripcions ibéricas más antigues (Ullastret), i la seva expansió en direcció nort  sud s’habría produit mediant moviments de població amples en temps no muy anteriors als  primers documents escrits, pot ser en el s. VI a. C., ja que que la llengua íbera apareix homogénea als textos ibérs i en el cas de establir-se amb major antigüetat, (ss XI / X aC p. ej.) la seva dialectalizació tindrìa que ser ser evident

D’acord en el que diuen aquests historiadors excepte en el que diuen que eren els ibers,com ja he demostrat avans aquesta  confussió amb els lígurs es molt frequent ,Velaza mateix diu que ací neix la llengua ibera . . .  . pero no venien de Georgia amb la seva llengua?

La realitat es que els lígurs que també ocupaben el nord de Italia junt amb els etruscs al centre son els que van originar el llatí al Lazio?,es a dir el català es tant antic com el llatí?.Aquí hi ha controversia entre filòlecs,deixarem que entre ells es fiquin d’acord

En tot cas distingim entre el llatí vulgar parlat pel comù del poble i que era aquest lìgur-etrusc-català i el que el imperi romà al civil-litzarse va evol-lucionar en el llatí literari i que al conquerir la península lìgur,es van trovar am el llatí vulgar,de tal mena que els soldats romans que parlaven el llatí vulgar s’enteníen molt be amb els autoctons

Les immigracions Lígurs, basades en referències de historiadores grecs, conta amb el refrendo de Ramón Menéndez Pidal, recolzat en coincidències formals entre topònims espanyols y d’altres de zones italianes o franceses considerades lígurs; també apareixen analogies lingüístiques de arrel y sufixa en els antics dominis de els il·liris.

  Atribuït a la llengua Ligur,no obstant sense exclusivitat, el sufixe  asco, asque (Benasque),les terminacions osco y usco; la arrel born, borm y borb, presenta analogies con el Ligur y la parla de los il·liris, també el sufixe ona (Barcelona,Girona,Solsona). Els derivats de carau (piedra), cara, y els prefixes corc, troben semblants en Il-liria.

I molt important: ibar ò iber vol dir riu,ebro vol dir ample i el subfixe os,fred,es a dir si  “riu Ebre + os” ho diem tot junt: “iberebros”,la confussió amb  “íberos” es evident

    Estudiosos de la qüestió com, entre d’altres,els historiadors y lingüistes Manuel Gómez-Moreno González, Antonio Tovar y Johannes Hubschmid, observen que la llengua dels  lligurs, no indoeuropea al seu origen, va rebre influencies dels il-liris

De origen ligur (poble de llengua no indoeuropea) resten toponims amb sufixes característics (-asco, -ona, etc.): tarascón, Barcelona, etc. Els celtes, pobles del centre de Europa, tenen com toponíms els compostos amb sufixa –briga, i amb prefixe   -sego, -segi: Coimbra, Segovia, etc. Alguns noms geográfics tenen sufixes bascs, com berri, gorri, erri, Javierre,Bisiberri, Esquerra, etc.

Molts d’quests afixes al igual que noms (Aran,borda,etc) coincideixen amb el euskera arcaic i presumeixe l’orígen comù de catalans bascs i navarresos

DEFENSA

Els ligurs eren uns formidables guerrers a mes de mariners i van ser els “inventors” del lábaro o càntabrum (ensenya) amb franjes vermelles i grogues que van copiar els romans i que la historia diu que es va copiar dels ibers, !!!imposible ¡¡¡ , els ibers ja avien estat expolsats pels lígurs,a mes de que els ibers  eren comerciants i no guerrers ací com l’espasa curta (falcata) i d’altres

Si mirem  la enciclopedia Larousse diu del ligurs  que pactaren amb Cartago per lluitar contra Roma,peró si pensem que els ibers ja avìen estat espolsats pels lígurs es clar que els ligurs eren els  “propietaris” de Liguria.

Es com si la inmigració actual a Alemanya,França,Espanya,per algerians,turcs o marroquins,fes que aquestos estats cambíesin de nom i passesin a dirse Turquia,Algeria o Marroc.

Si os plau,una mica mes de serietat

Per àltra banda els lígurs al ser sotmessos pels romans,esclavitzats i empobrits ja que es van repartir les terres i que va acabar amb el repartiment per els visigots,no es van sometre totalment i des de les muntanyes i els boscos van continuar revelanse,Indibil i Mandoni,i que ja amb els visigots va donar vida als Bagaudes,lìgurs lluitadors per la independencia i la llibertat i que van conservar la seva societat i cultura lìgur-catalana

CULTE             El culte era solar i els sacerdots vestien tùniques grogues amb bordes vermells,les vasijes cirimonials teníen pintades aus amb les ales desplegades i les ales eren de quatre plomes vermelles

Els íbers georgians de Iberia o Kartlis regit per els Parnavàzidas,era influenciat  en el culte per les creenzes dels seus veins Hatti i Urartu.

La deidat de la lluna,Armazi, i la dehesa de la fertilitat,Zadeni,son la columna vertebral de la religó dels ìbers de Georgia,per tant està clar que el culte de ibers a la Liguria res de res, . . no?

Entre els lìgurs els animals totémics eren el cavall i el llop, en lígur tir  (iltirda),  i quina coincidencia els fundadors de Roma,Romulo i Remo van ser amamellats per una lloba,el cavall,(eren coneguts com ensinistradors de cavalls) ,les monedes en les que apareix un genet a cavall i que diuen son íberes,en realitat eren romanes,costum romana de fer les monedes segons el territori coquerit,en aquest cas la Liguria.

Les estel-les funeraries amb 2,3,4 fletxes ,segons l’importancia del enterrat,origen de les quatre barres,i que l’arqueología oficial diu que son ibers,resulta que a França es diu que son lìgurs

GENÉTICA

No hi ha o no conec estudis genétics sobre aquest tema,peró si que hi ha estudis sobre els grups de sang,recomano el llibre  “el misterio vasco”  de Alejo Carpentier i donaré quatre detalls.

En casi tot el nord penisular des de Cantabria fins Catalunya,incloent el sud i est de França,les illes,inclosa Malta hi ha un predomini de la sang 0,que en el cas de Euskadi arriba al 70 %.També a Irlanda existeis un predomini de la sang 0,i el que es molt curios . . .o no,els guanches canaris,els berebers del Atlas també tenen aquest predomini

Hi ha un estudi de un catedratic de filología de Barcelona que relacionant els idiomas basc,guanche i bereber o amazig ha trobat mes de 3.000 paraules iguals i que signifiquen el mateix

Però el que rel-laciona i/o uneix aquets pobles es el seu nacionalisme

Será genetic?

Ja es veu com l’historia la escriuen uns peró no els que la fan

                                         

                                                     

                                                                  MORELL

Solsona

                       KELSO-ONA

Abans  de anar al origen del nom faré un resum prehistòric.

S,ens ha parlat del ibers,però aquests van ser uns immigrants en territori lígur.Els ibers s’hi van estar uns 500 anys i van ser espolsats pels autòctons ,els lígurs, que hi eren des de feia mes de 15.000 anys.

Els lígurs tenien un origen comú amb els euskeres, però que no vam conservar igual el idioma,però i queden restes en noms  de pobles i llocs.

Pere López Tolosana en les seves visites al Solsonès me anava dient el significat dels noms dels llocs,així mateix el filòleg Joan Coromines,te un estudi sobre toponímia catalana.

 Esterri (literalment, vila closa) Taüll (ata-uli), població de la porta,  és a dir  port de muntanya). De la mateixa manera que "Núria" al S.XI s'escrivia "Annuria", an + uria, cognom basc actual que significa "corrent d'aigua". Lladorre, abans s'escrivia lidorre, Lid=allau orre=lloc, llavors, "lloc d'allaus". Els dos Pallars i la Cerdanya, te una toponímia majoritàriament basca o lígur malgrat els anys passats. A la Cerdanya es va parlar basc o ligur fins al S.IX, als Pallars, fins al XIV, i segons Bienvenido Mascaray, a la Ribagorça fins al XVII

Repassem noms del Solsonès

Sanaüja: Zani-goia, antigament. "Guardià de Dalt".
Segarra: Literalment, poma o pomer.Altres fonts diuen que es el lloc on se separa el ramat
Súria: Blanc
Ondara, riu: Ondar vol dir sorra en basc o lìgur

Ansies :lloc de ovellas

Su : foc o foc de la llar

Cardona:poble de la roca (karr)

Lladurs: Ladurci ,Ladurco = Ladurço, Ladurç i fins i tot, La Durç : font o lloc de una font
a la comarca encara hi ha gent que en comptes del Lladurs oficial, ho pronuncia Ladurs.^[6]

I Solsona? ,Seguin el mateix fil ve de

Kelso o Kelsa, :pont de pedra:

Un apunt: Kelso en les llengües que fan servir sovint la  “K” però no com consonant forta si no feble es adir  “C” ,i es pronunciava i encara es pronuncia  amb  “X” o  “S” i per tant direm Xelso o Xelsa,Selso o Selsa

També en Lígur es deia Celso i es pronuncia Selso

Si afegim la sufixa Ligur o euskera  “ona” que vol dir assentament humà o poble el nom seria: Kelsona o Celsona es a dir : poble al lloc del pont de pedra i el seu pronunciament era i es ara  “SELSONA” el qual al domini del visigots “molt cultes ells” al sentir Selsona van cambiar la  “e” per una  “o” = Solsona

Quan Grècia va comerciar amb el llevant peninsular nomenaven a Solsona , Setelsis,(del grec Σετελσίς o Σελενσίς) ,es a dir Setelsis o Selevsis i que segons  l’especialista en grec arcaic,Pilar López Aguilar,diu que no es grec arcaic,ni llatí,i que la seba etimología es difícil i que algunes opinions de que ve del llatí  “excelsis” son poc probables.

Efectivament ja que el historiador grec Ptolomeo a les sebes “taules de Ptolomeo” ja nomenaba Selvelsis a Solsona el qual indica que el nom es mes antic que el grec i el romà,amb tota probabilitat derivat de Celsona que pronunciat es  “Selsona” d’aquí a Seltelsis o Setelsis o Selvesis es mes que probable,a mes de que la sufixa  “is” es lìgur o euskera i significa aigua o zona d’aigua i tenin en comte que fa 8.000 anys que va comenzar el desgel de la última miniglaciació,el riu Nere baixava ben ple i les fonts,i mira que n’hi ha a solsona,brollaven a doixo

 I quan el domini arab li van ficar  el nom del seu cadí :“Hnis Dhervera”

                                                MORELL                                                                                   

els celtes

No fa gaire que vaig desmitificar als ibers i que els autòctons peninsulars eren en realitat els lígurs,però i els celtes?. . . “mas de lo mismo”

El desenvolupament de la humanitat va lligat a les glaciacions,l’ultima la de Würth,fa 80.000 anys i entre mig dos mini glaciacions,fa 30.000 i 15.000 anys,coincidint amb l’aparició dels  cromagnons i del homo sapiens.El resultat de aquestes miniglaciacions era una crosta de gel fins el Pirineus a Europa i podeu pensar el mateix a Amèrica,Asia i al hemisferi sud.

Aquest fet provocà un desplaçament cap el sud de la zona temprada facilitant el desenvolupament de la civilització al sud de la Mediterrània: Fenícia ,Egipte ,etc.

Per tant el que els celtes van baixar del nord per ajuntar-se amb els ibers i formar els celtibers se em fa difícil de creure,

 Crec que al produir-se el desgel la humanitat es va anar desplaçant cap el nord i efectivament segons un estudi de ADN dels anglesos fet per la universitat d’Oxford, . . . però millor que os fiqui el original:

LONDRES- Un recent estudi elaborat per l’ Universitat d’Òxford, assegura que gran part de la població del Regne Unit descendeix directament d’un  grup de pescadors ibèrics que viatjà per mar fins les Illes Britàniques fa aproximadament 6.000 anys.«La majoria dels actuals habitants del Regne Unit son hereus directes dels espanyols», confirmà al diari «The Independent» el professor Bryan Sykes, autor de una investigació que desmunta la teoria de que els celtes provenen de tribus de Centre Europa.
L’ equip de investigadors arribà  aquesta inesperada conclusió mediant el anàlisis de material genètic de persones de origen celta y de habitants de la costa cantàbrica. Tras comprovar que el ADN de ambos grups era pràcticament idèntic, llançaren la teoria de que els anglesos provenen de un grup de pescadors que sortí de la Península Ibérica fa uns 6.000 ó 7.000 anys.

Aquesta onada migratòria es convertí en la base de la població britànica, que el seu mapa genètic ha estat analitzat per el professor Sykes per un llibre que es publicà no fa gaire al Regne Unit, titulat «Blood of the Isles» (en castellà, «La sangre de las Islas»). Sembla que, fa uns sis milenes el territori anglès estava poblat per varis milers de essers humans, abans de la arribada de diferents grups étnics.D’entre ells, assegura el professor de Oxford, destacà la presencia de essers humans provinents de Iberia que sabien com construir embarcacions capaços de navegar en aigües agitades com les del Canal de la Mànega, abans d’arribar a les Illes.

Amb posterioritat, la població indígena se subsumí en una tribu celta de majors dimensions,el que implica que la majoria dels habitants de les illes britàniques descendeixen de espanyols», senyalà l’autor del estudi, famós per el llibre «Las Siete Hijas de Eva»,

Per una banda els grans navegants junt amb els pelasgues eren els lígurs i els èuscares.El desglaç va començar fa uns 8.000 anys el qual va aprofitar el sud per tal de desplaçar-se cap el nord civilitzant les terres que anaven quedant desglaçades,implantaven les seves costums:camps d’urnes funeràries,cultiu del raïm,blat,megalits,etc. Sabeu que l’escriptura de les runes germàniques tenen una coincidència del 90 % amb les de la península?.Me refereixo a les escriptures lígurs,èuscares i tartésiques i no a les íberes ja que la seva escriptura i de on venien no es la que  “oficialment” ens diuen que es

Per que ens amaguen la cultura lígur?,la gran constructora de megàlits?

Si les 3 penínsules de la Mediterrània:el Peloponesi,la Itàlica i la Liguria van ser bressol  de diferents civilitzacions,nomes ens parlen del grecs i del romans,oblidant-se dels lígurs ,pot ser que . . .

Si os fixeu en el plànol d’abaix potser el descobrireu

Que hi ha al mig de la península?

Per tant : celtes?,ibers?,celtibers?

Vosaltres que creieu?

                               ¡¡¡ LIGURS !!!

   

                                                                                     MORELL

guerra dels segadors

1640-1652 : GUERRA DE SEPARACIÓ

GUERRA DELS SEGADORS LA PERDUA DEL ROSELLÓ.

No puc continuar sense fer referència a un avantpassat  meu,en Jaume Morell,cap dels segadors a Lleida, que vivia a les Garrigues a un indret que es diu Les Morelles i que acabà presoner de les tropes de Felipe IV

  La Guerra de separació és el conflicte bèl·lic que afectà bona part del Principat de Catalunya entre els anys 1640 i 1652, i que tingué com a efecte més perdurable la signatura del Tractat dels Pirineus de l'any 1659 entre Espanya i França, que alienava del Principat de Catalunya el comtat de Rosselló, el Conflent  i una part del comtat de Cerdanya, que passaren així a mans franceses.

Però quin era l’origen d’aquesta guerra?

He trobat a la blibioteca virtual de la Academia de la Historia el següent:

Memòria dirigida, el 1624, al rei Felip IV por su privado Gaspar de Guzmán, Conde de Olivares i Duque de Sanlúcar

Tenga V. M. por negocio más importante de su monarquía, el hacerse rey de España: Quiero decir, señor, que no se contente V. M. con ser rey de Portugal, de Aragón, de Valencia, conde de Barcelona, sino que trabaje y procure con consejo maduro y secreto, por reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla.

L’ estratègia era senzilla; enviar al rei amb un exercit al país que calgués sotmetre i provocar un :

“tumulto popular grande y después, como por derecho de conquista, asentar y disponer las leyes en conformidad de las de Castilla y de esa manera ir ejecutándola en los otros reinos”

El 1635 Espanya, implicada en la guerra per la possessió dels Països Baixos, entra en conflicte amb França. El Comte Duc  s´afanya a portar la guerra als Pirineus catalans. Aquest esdeveniment fa que milers de soldats entrin al principat i, segons les normes de l´ època s´allotgin en masos i masies de la zona i hagin de ser mantinguts pels pagesos d´on s´allotgen.

La població catalana no tant sols ha de fer front a l´enorme despesa que comporta mantenir milers de soldats, si no, que a més a més ha de suportar totes les bretolades i vexacions a les que son sotmesos per part de les tropes , robatoris, violacions i tot tipus de humiliacions es repeteixen dia si dia també amb el consentiment de les autoritats reials.

Amb Carlos II continuaren els enfrontaments amb Catalunya tot perseguint  “el noble”  proposit de pacificar Catalunya
Al  1714  Felipe V,el primer Borbó, després de uns  “muletazos”  es a dir decretos de nueva planta, “remató la faena
                                           

                                             MORELL

Covadonga o Mongrony

                COVADONGA  O  MONTGRONY

COVADONGA

Don Pelayo o Belay ,?-737,fill del duc Fàfila va estar presoner a Còrdova fins el 717 en que va fugir a Cantabria on amagat a Covadonga va succeir  a Fàfila al 718.

Al 22 de maig del 722 hi va  haver una batalla entre ell i els musulmans que venien a cobrar els impostos,però no van iniciar cap reconquesta.Els àsturs eren gent que al igual que els bascos no havien set dominats pels visigots ni pels romans i ací va continuar,tancats en ells mateixos i no va ser fins Alfonso I,(739-757,de regnat) que va encoratjar a la noblesa per tal de rebel·lar-se contra els sarraïns i iniciar la reconquesta.

Es a dir que la historia de Castella que des de allí ens diuen que es la historia d’Espanya,ens diu que la reconquesta la va iniciar Pelayo al 718,però en realitat va començar a partir dels 740 amb Alfons I,la de Castella es clar.

Però i la de Espanya?

Parlem-ne

MONTGRONY

Els àrabs va entrar a Girona el 714,dirigits per Muza-ben-Nosein el que va produir un èxode de població cap el Pirineu on van organitzar la resistència,constituent el principat de Quintilià de Montgrony al Ripollès

Quan els sarraïns arribaren al les estivacions de Montgrony  hi van imposar tributs,100 donzelles, 100 cavalls blancs,100 vaques lleteres i 100 vedelles.

El comte Arnau? es va negar i hi van començar les enfrontaments al mateix temps que els camperols amb falç i forques i van matar al cap moro

El compte Arnau personatge històric?  o llegendari del que es donen diferents dades de naixement ,però es coneguda la llegenda.
Com a ànima damnada, la llegenda del Comte es confon amb el Mal Caçador, amb la relació del qual s'entronca a ben segur pel detall d'haver de vagar eternament. Hi ha qui sent passar el Comte seguit d'una llorigada de gossos que clapeixen i lladren i que el segueixen rabents en el seu foll trescar. Hom el creu caçador aferrissat, malgrat que la tradició gairebé ni fa esment que sentís la passió de la cacera. Hi ha qui l'exculpa adduint que Arnau de Mataplana fou obligat a casar-se als quinze anys amb Elvira, qui li doblava l'edat i era mancada d’atractiu, motiu pel qual la deixà, atret per Riquilda o Adelaisa, que a la vegada fou obligada a professar al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Riquilda o Adelaisa morí, i el Comte l'Arnau, una nit de tempesta, robà el seu cadàver i, cavalcant foll amb el seu cos en braços, l'estimbà en un cingle. I, en nits de tempestat, alguns comarcans del Ripollès veuen, o creuen veure, a la llum dels llampecs, l'excitat corser de foc corrent pels aires.

Els fets històrics en realitat parlen del comte Otger Cataló

El temps anava passant,després de ser ferit,i quan va ser arribat el dia en el qual Otger va considerar que havia ja recuperat tot el seu vigor, va agafar la seva banya de caça i la va fer ressonar profundament i prolongada, de tal manera que volà la seva ronca crida per valls i muntanyes estenent-se per tot el país, convocant els seus homes, els cristians fidels a la terra, a la lluita.
El gos gànguil, interpretant la crida del seu amo, va emprendre veloç i infatigable carrera fins que va trobar el primer home, i amb els seus boixets li va fer entendre que volia que el seguís. L'home tot seguint el gos, fou conduït davant la presència d'Otger Cataló, el qual li va donar el missatge que comuniqués als senyors de la terra que el moment de tornar a lluitar contra els sarraïns havia arribat. El missatger va anar a donar la notícia a les persones més principals del territori perquè agafessin les armes que tenien al seu abast.
Així, de nou llocs diferents, van acudir amb les seves hosts, els més aguerrits barons de la terra amb el deler de reconquerir els territoris. Aquests nou cavallers foren: Galceran de Cervelló, Bernat Roger d'Erill, Gispert de Ribelles, Dapifer de Montcada, Galceran de Cervera, Galceran de Pinós , Bernat d'Anglesola, Gerau d'Alemany i Hug de Mataplana, coneguts com els Nou Barons de la Fama o Els nou Cavallers de la Terra.
Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer fins alliberar-la del poder sarraí.
Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant l'altar de la verge negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony on juraren complir amb lleialtat la seva paraula.
Els cavallers i Otger, van partir cap al combat, cadascú cap un lloc diferent, aconseguint la victòria més rotunda. L'únic que va tornar a quedar ferit, fou Otger Cataló, en la batalla per reconquerir Roses, l'any 735, aquesta vegada però, triomfador. Otger Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat, el símbol del gos gànguil perquè aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi.
Durant uns anys a Catalunya es portà als escuts aquest gos però aviat es va tornar a les quatre barres anteriors fet que indica que la quadribarrada es mes antiga del que ens pensem

Segons un historiador castellà,:

La noticia de la gran victoria lograda por los campesinos del Conde llegò hasta las tierras vascas,las andaluzas y castellanas,y asì fueron muchos los que,animados por esa noticia,se sumaron al movimiento de rebeliòn contra el dominio àrabe en la penìnsula. Y segùn la historia tradicional,fuè en el Ripollès donde se iniciò la reconquista de la tierra ibera contra el poder agareno...

Per altra banda el cognom Cataló coincideix amb el de un rei lígur que va aconseguir reunir al seu entorn a la major part de Catalunya,Got Catalo.Els lígurs tenien per costum donar als territoris el nom dels seus jefes:Laceto (Lacetania),Osón (Osona),Layet (Layetana),Bergistan (Bergadà), etc.

En resum.

 COVADONGA  O  MONTGRONY?

                                                             MORELL

Catalunya es un regne

CATALUNYA ES UN REGNE : JAUME I DIXIT

Extret  de "Crònica latina de Jaime I"  

"Catalonia que és el més noble i el més honorable regne d'Yspania"... i a les comparacions que segueixen explicita molt bé que son entre dues entitats diferents (dos regnes diferents) "Aragonia" i "Catalonia", l'adressa als "nobìles de Aragonia" els que no són de Catalonia-, i...els coneix molt bé "car sots dura gent dentendre rao"... 

Diu exactament el mateix al Cap-392 de la resta de Còdex en català del "Llibre dels feits del rei en Jacme"., a partir del de 1343: "...E el dix: .  . . E fe que deuem a Deu, pus aquels de Cathalunya, que es lo meylor Regne Despanya, el pus honrat, el pus noble, perço car hi ha ·IIII· comtes, ço es lo comte Durgell, el comte Dampuries, el comte de Fois, el comte de Paylas: . . .

Al Capítol 11 de la resta de Còdex en català del "Llibre dels feits del rei en Jacme", a partir del de 1343 diu:"...quens faeren fer, que manssem Cort a Leyda, de Cathalans e D'aragoneses, en la qual fossen larchabisbe, els bisbes, els abats, els richs homens de cadahun dels Regnes...".

És al principi del regnat i només hi havia dos regnes, Jacme està definint Catalunya com a "regne"...

El comte de Barcelona era només comte del comtat de Barcelona, però segons explica el mateix Jacme I, tenia uns altres 4 comtes vassalls seus: "el comte d'Urgell, el comte d'Ampúries, el comte de Foix, el comte de Pallars", a la unió d'aquests 5 comtats és el que ell anomena Regne de Cathalunya.

       

                  I L'OPINIÓ DE JACME I ÉS INAPEL·LABLE.
                                                  

                                                             MORELL

na . � � o p ��� pP span>

Si os plau una mica de serietat,al cèsar el que es del cèsar i a Catalunya el que es de Catalunya.

!!! DESPERTA FERRO ¡¡¡

                                MORELL