Covadonga o Mongrony

                COVADONGA  O  MONTGRONY

COVADONGA

Don Pelayo o Belay ,?-737,fill del duc Fàfila va estar presoner a Còrdova fins el 717 en que va fugir a Cantabria on amagat a Covadonga va succeir  a Fàfila al 718.

Al 22 de maig del 722 hi va  haver una batalla entre ell i els musulmans que venien a cobrar els impostos,però no van iniciar cap reconquesta.Els àsturs eren gent que al igual que els bascos no havien set dominats pels visigots ni pels romans i ací va continuar,tancats en ells mateixos i no va ser fins Alfonso I,(739-757,de regnat) que va encoratjar a la noblesa per tal de rebel·lar-se contra els sarraïns i iniciar la reconquesta.

Es a dir que la historia de Castella que des de allí ens diuen que es la historia d’Espanya,ens diu que la reconquesta la va iniciar Pelayo al 718,però en realitat va començar a partir dels 740 amb Alfons I,la de Castella es clar.

Però i la de Espanya?

Parlem-ne

MONTGRONY

Els àrabs va entrar a Girona el 714,dirigits per Muza-ben-Nosein el que va produir un èxode de població cap el Pirineu on van organitzar la resistència,constituent el principat de Quintilià de Montgrony al Ripollès

Quan els sarraïns arribaren al les estivacions de Montgrony  hi van imposar tributs,100 donzelles, 100 cavalls blancs,100 vaques lleteres i 100 vedelles.

El comte Arnau? es va negar i hi van començar les enfrontaments al mateix temps que els camperols amb falç i forques i van matar al cap moro

El compte Arnau personatge històric?  o llegendari del que es donen diferents dades de naixement ,però es coneguda la llegenda.
Com a ànima damnada, la llegenda del Comte es confon amb el Mal Caçador, amb la relació del qual s'entronca a ben segur pel detall d'haver de vagar eternament. Hi ha qui sent passar el Comte seguit d'una llorigada de gossos que clapeixen i lladren i que el segueixen rabents en el seu foll trescar. Hom el creu caçador aferrissat, malgrat que la tradició gairebé ni fa esment que sentís la passió de la cacera. Hi ha qui l'exculpa adduint que Arnau de Mataplana fou obligat a casar-se als quinze anys amb Elvira, qui li doblava l'edat i era mancada d’atractiu, motiu pel qual la deixà, atret per Riquilda o Adelaisa, que a la vegada fou obligada a professar al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Riquilda o Adelaisa morí, i el Comte l'Arnau, una nit de tempesta, robà el seu cadàver i, cavalcant foll amb el seu cos en braços, l'estimbà en un cingle. I, en nits de tempestat, alguns comarcans del Ripollès veuen, o creuen veure, a la llum dels llampecs, l'excitat corser de foc corrent pels aires.

Els fets històrics en realitat parlen del comte Otger Cataló

El temps anava passant,després de ser ferit,i quan va ser arribat el dia en el qual Otger va considerar que havia ja recuperat tot el seu vigor, va agafar la seva banya de caça i la va fer ressonar profundament i prolongada, de tal manera que volà la seva ronca crida per valls i muntanyes estenent-se per tot el país, convocant els seus homes, els cristians fidels a la terra, a la lluita.
El gos gànguil, interpretant la crida del seu amo, va emprendre veloç i infatigable carrera fins que va trobar el primer home, i amb els seus boixets li va fer entendre que volia que el seguís. L'home tot seguint el gos, fou conduït davant la presència d'Otger Cataló, el qual li va donar el missatge que comuniqués als senyors de la terra que el moment de tornar a lluitar contra els sarraïns havia arribat. El missatger va anar a donar la notícia a les persones més principals del territori perquè agafessin les armes que tenien al seu abast.
Així, de nou llocs diferents, van acudir amb les seves hosts, els més aguerrits barons de la terra amb el deler de reconquerir els territoris. Aquests nou cavallers foren: Galceran de Cervelló, Bernat Roger d'Erill, Gispert de Ribelles, Dapifer de Montcada, Galceran de Cervera, Galceran de Pinós , Bernat d'Anglesola, Gerau d'Alemany i Hug de Mataplana, coneguts com els Nou Barons de la Fama o Els nou Cavallers de la Terra.
Otger Cataló els va conjurar a lluitar fins a la mort per la terra que els havia vist néixer fins alliberar-la del poder sarraí.
Els nou cavallers ajuntaren les seves espases, jurant davant l'altar de la verge negra anomenada Nostra Senyora de Montgrony on juraren complir amb lleialtat la seva paraula.
Els cavallers i Otger, van partir cap al combat, cadascú cap un lloc diferent, aconseguint la victòria més rotunda. L'únic que va tornar a quedar ferit, fou Otger Cataló, en la batalla per reconquerir Roses, l'any 735, aquesta vegada però, triomfador. Otger Cataló, abans de morir, ordenà que el seu escut portés com a ornat, el símbol del gos gànguil perquè aquest animal havia donat testimoni de lleialtat incondicional i sense fi.
Durant uns anys a Catalunya es portà als escuts aquest gos però aviat es va tornar a les quatre barres anteriors fet que indica que la quadribarrada es mes antiga del que ens pensem

Segons un historiador castellà,:

La noticia de la gran victoria lograda por los campesinos del Conde llegò hasta las tierras vascas,las andaluzas y castellanas,y asì fueron muchos los que,animados por esa noticia,se sumaron al movimiento de rebeliòn contra el dominio àrabe en la penìnsula. Y segùn la historia tradicional,fuè en el Ripollès donde se iniciò la reconquista de la tierra ibera contra el poder agareno...

Per altra banda el cognom Cataló coincideix amb el de un rei lígur que va aconseguir reunir al seu entorn a la major part de Catalunya,Got Catalo.Els lígurs tenien per costum donar als territoris el nom dels seus jefes:Laceto (Lacetania),Osón (Osona),Layet (Layetana),Bergistan (Bergadà), etc.

En resum.

 COVADONGA  O  MONTGRONY?

                                                             MORELL