Solsona

                       KELSO-ONA

Abans  de anar al origen del nom faré un resum prehistòric.

S,ens ha parlat del ibers,però aquests van ser uns immigrants en territori lígur.Els ibers s’hi van estar uns 500 anys i van ser espolsats pels autòctons ,els lígurs, que hi eren des de feia mes de 15.000 anys.

Els lígurs tenien un origen comú amb els euskeres, però que no vam conservar igual el idioma,però i queden restes en noms  de pobles i llocs.

Pere López Tolosana en les seves visites al Solsonès me anava dient el significat dels noms dels llocs,així mateix el filòleg Joan Coromines,te un estudi sobre toponímia catalana.

 Esterri (literalment, vila closa) Taüll (ata-uli), població de la porta,  és a dir  port de muntanya). De la mateixa manera que "Núria" al S.XI s'escrivia "Annuria", an + uria, cognom basc actual que significa "corrent d'aigua". Lladorre, abans s'escrivia lidorre, Lid=allau orre=lloc, llavors, "lloc d'allaus". Els dos Pallars i la Cerdanya, te una toponímia majoritàriament basca o lígur malgrat els anys passats. A la Cerdanya es va parlar basc o ligur fins al S.IX, als Pallars, fins al XIV, i segons Bienvenido Mascaray, a la Ribagorça fins al XVII

Repassem noms del Solsonès

Sanaüja: Zani-goia, antigament. "Guardià de Dalt".
Segarra: Literalment, poma o pomer.Altres fonts diuen que es el lloc on se separa el ramat
Súria: Blanc
Ondara, riu: Ondar vol dir sorra en basc o lìgur

Ansies :lloc de ovellas

Su : foc o foc de la llar

Cardona:poble de la roca (karr)

Lladurs: Ladurci ,Ladurco = Ladurço, Ladurç i fins i tot, La Durç : font o lloc de una font
a la comarca encara hi ha gent que en comptes del Lladurs oficial, ho pronuncia Ladurs.^[6]

I Solsona? ,Seguin el mateix fil ve de

Kelso o Kelsa, :pont de pedra:

Un apunt: Kelso en les llengües que fan servir sovint la  “K” però no com consonant forta si no feble es adir  “C” ,i es pronunciava i encara es pronuncia  amb  “X” o  “S” i per tant direm Xelso o Xelsa,Selso o Selsa

També en Lígur es deia Celso i es pronuncia Selso

Si afegim la sufixa Ligur o euskera  “ona” que vol dir assentament humà o poble el nom seria: Kelsona o Celsona es a dir : poble al lloc del pont de pedra i el seu pronunciament era i es ara  “SELSONA” el qual al domini del visigots “molt cultes ells” al sentir Selsona van cambiar la  “e” per una  “o” = Solsona

Quan Grècia va comerciar amb el llevant peninsular nomenaven a Solsona , Setelsis,(del grec Σετελσίς o Σελενσίς) ,es a dir Setelsis o Selevsis i que segons  l’especialista en grec arcaic,Pilar López Aguilar,diu que no es grec arcaic,ni llatí,i que la seba etimología es difícil i que algunes opinions de que ve del llatí  “excelsis” son poc probables.

Efectivament ja que el historiador grec Ptolomeo a les sebes “taules de Ptolomeo” ja nomenaba Selvelsis a Solsona el qual indica que el nom es mes antic que el grec i el romà,amb tota probabilitat derivat de Celsona que pronunciat es  “Selsona” d’aquí a Seltelsis o Setelsis o Selvesis es mes que probable,a mes de que la sufixa  “is” es lìgur o euskera i significa aigua o zona d’aigua i tenin en comte que fa 8.000 anys que va comenzar el desgel de la última miniglaciació,el riu Nere baixava ben ple i les fonts,i mira que n’hi ha a solsona,brollaven a doixo

 I quan el domini arab li van ficar  el nom del seu cadí :“Hnis Dhervera”

                                                MORELL