ELS
LIGURS
L’historia d’Espanya ens diu
que els seus primers habitants van ser els celtes i els ibers i que la seva
unió van formar els celtibers.
També ens diuen que a la conquesta
romana i mitjançant el llatí es van derivar els idiomes de la
península:castellà,català i lusità.
Es com si abans dels ibers i celtes
no hi avia ningú o com a molt quatre tribus disperses sense cap lligam,sense
idioma ni cultura.
Estic segur que el que diré aixecarà
fortes reticències,quan no rialletes, però ...
LIGURIA
Ja en la antiguitat els historiadors
grecs quan parlaven del mon conegut com p.ej,.:
Fragment de Hesíodo reportat por Estrabón en "La Geografía VII 3,7" com els mes
antics habitants d’ Occident: “Etíops, Lígurs y Escites domadors de cavalls”
D’altres
autors (Diodoro Sículo, Virgilio, Livio, Cicerón) reporten como els Lígurs venen a subrayar les
qualitats de solidaritat i honestedat de una població agrícola y pasturi’l, no
dividida en classes i en la qual les dones fan les mateixes feines que els
homes en una terra definida salada, estèril, àspra, o coberta de arbres a talar,estenent
la pròpia presencia fins la costa mediterrània peninsular al oest y al Tevere fins el sud-est, colonitzant las principals illes com
Còrsega, Sardenya y Sicília.
Herastones diu: a la mediterrània
nord hi ha tres penínsules el Peloponesi,la Itàlica i la Liguria i que hi eren des de feia mes de 3.000 anys
el qual els situaria com a mínim des el 4.000 a.c.
Hesiodo al 800 a.c. dia que era el
últim poble de occident
Rufo Festo Avieno hi parla en la
seva “Ora Maritima” al 400 a.c.
Estrabón al 20 d.c. diu que va estar a Liguria
Es a dir que des de abans i com a
mínim des de 4.000 a.c. fins 20 d.c. era coneguda com Liguria
I els ibers? Muy bien gracias
Segons alguns,aquets escriptors grecs
anomenaven a la península , Iberia,però no es cert,els escriptors grecs quan
parlaven de Iberia parlaven de la Iberia de Georgia la qual (Iberia) va ser
conquerida per Alejandro el Gran
Els ibers van venir al voltant del 500
a.c., dee de Georgia,se van estar uns segles a les costes llevantines fins que
els lígurs els van expulsar,segons Helànico de Lesbos al 300 a.c. de la ribera del riu “ Sicano” i que
alguns diuen que seria el Segre,(Sícoris),també el riu que baixa de les
muntanyes podria ser el Ebre,uns altres diuen que podía ser el Jucar ,a mes de
Helànico o diuen,Tucidides,Filisto,Diodoro i mes historiadors grecs.
Unes ratlles de altres historiadors
El
insigne professor Schulten, considera Ligur a tota la península abans de la
invasió dels Ibers de estirp africana y sosté que l’idioma basc es un relicte
Ligur. La afirmació de que el poble primitiu de la Península es el Ligur; es
recolza en un passatge de Hesíode que en el segle VII a C qui nomena els Ligues
(Ligur) a tot l’occident europeu. Erastótenes nomena a Hispania com Ligústica.
Avieno parla en la Bética del “Ligustinus
lacus” i fica a Galicia i Portugal a los
Oestrimnios, de nom idèntic als Ligurs de Bretaña.
D’entre altres probes del assentament
Ligur a Galicia son les similituds de noms poblacionals gallecs amb alguns
Lígurs referits a las costes del sud de França y nord-est de Itàlia. Pues si be
topònims d’origen Ligur apareixen en molts diversos punts de la geografia
peninsular, especialment pareixen concentrar-se en Galicia. D’altra banda la mes profunda tartesización occidental de
la península fins Càceres y la regió del riu Sado a Portugal pareix concordar amb
que el poble Ligur ocupava tot el oest peninsular y de manera particular les
seves costes.D’altra banda, velles tradicions andaluses ens informen de la arribada
de poblacions ligures-arcades, vint anys abans de la arribada del rei egipci
Sesac amb els seu kinetes,el qual faria als lígurs parents dels
pelasgos-arcades, dada que mereix ser recordada.
No es nega que grups de lígurs y de capsienses (nom modern de certes poblacions prehistòriques nord africanes), hagin vingut de África després de la última glaciació, però es pot assegurar que les poblacions que ja fins 10.000 abans de nostra Era habitaven a la península Ibérica, en termes generals,les poblacions enclastades a les riberes mediterrànies pertanyeren a la mateixa rassa que els lígurs,el qual no impedeix que, en el curs dels segles, se hagin subdividit en tribus i nacions que van ser conegudes amb noms diferents
No es nega que grups de lígurs y de capsienses (nom modern de certes poblacions prehistòriques nord africanes), hagin vingut de África després de la última glaciació, però es pot assegurar que les poblacions que ja fins 10.000 abans de nostra Era habitaven a la península Ibérica, en termes generals,les poblacions enclastades a les riberes mediterrànies pertanyeren a la mateixa rassa que els lígurs,el qual no impedeix que, en el curs dels segles, se hagin subdividit en tribus i nacions que van ser conegudes amb noms diferents
I per que si els autòctons eren els
lígurs,la península era la Liguria,els ibers van estar poc temps i van ser
expulsats ,hem de dir península Ibérica? .Van ser els visigots els que van
començar a implantar aquest nom,per tant i una vegada mes es manipula
l’historia
Ja se que la historia oficial de
Espanya no vol saber res dels lígurs,es clar no eren a Castella,com que la
reconquesta va començar a Covadonga i no volen reconèixer que va començar 20
anys abans des el castell de Montgrony,que no es a Castella es clar
I de on venien els lígurs?
Hipotèticament es dona com possible una
colonització etrusca ,(cosins germans dels lígurs), en las costes Espanyoles
del sud y el est, ja que des de Huelva al Pirineu hi va haver topònims que
reapareixen amb forma igual o anàloga en Etruria o en d’altres zones de la
Península Itàlica.
Els últims estudis diuen que els
arcades fa entre 11.000 i 17.000 anys van ocupar el nord peninsular,sud de
França ,arc mediterrani i les illes (totes) i que van evolucionar en bascs-navarrèsos i catalans ,separant-se ací aquestes dos
branques del tronc originari
ESPAI GEOGRAFIC DELS LIGURS I
ORGANITZACIO
Els lígurs sembla que van arribar
fins a Andalusia,al que ara son maresmes i que en aquell temps era un gran
estuari,del Guadalquivir,i li deien
“llac Ligustino” on van tenir comerç i van ajudar en el desenvolupament
dels tartessi .Van ocupar també des de Murcia, Valencia,Catalunya,Rosselló i
fins el nord de Itàlia on eren fronterers amb els etruscs,cosins germans, amb les
mateixes costums i llengua i que precisament era al Lazio que diuen que va
donar origen al llatí i ...però no ens avancem. També s’ha de incloure les illes Balears,Còrsega i Sardenya i pot
ser Malta .
Segons Ecateo al 500 a.c. vivien els
lígurs barrejats amb els ibers formant les tribus i territoris,llacets,ilergets,osonencs,etc.,organització
lígur i assumida per els ibers
Unes ratlles del Dr. i arqueòleg PERE BOSCH-GIMPERA
En el fons de tots els fenòmens
hispànics "actuen lleis pràcticament eternes". Aquestes lleis deriven
de la mateixa formació dels pobles d'Hispània, que s'inicia en èpoques molt
reculades i s'arrodoneix vers el segle VI abans de Jesucrist (època de les
primeres exploracions gregues). Llavors les diverses nacionalitats hispàniques
que perduraran a través dels segles ja estan definitivament esbossades en els
seus contorns generals.
Les dominacions romana, visigòtica i
musulmana són fets que no alteren la realitat dels pobles hispànics,són
"superestructures que, en trencar-se, deixen altra vegada al descobert la
vida espontània de les nacionalitats de la Península. Les quatre nacions
peninsulars modernes: Països de Llengua Catalana, Bascònia, Castella i
Portugal, no van néixer pas a l'Edat Mitjana.
El seus orígens són
immensament més antics.
.- Durant el Neolític i l'Eneolític
apareixen d'una manera clara alguns dels pobles que formen el substrat bàsic de
la Península. El poble almerià, amb absorció d'elements del de les coves i del
pirinenc, és el germen principal de la futura Nació de Llengua Catalana. No
oblidem que històricament Múrcia també pertanyia a la comunitat de Catalunya
Afegeixo que aquestes
lleis eternes es van perllongar al regne de Catalunya a la edat mitjana el qual agafava des de
Murcia fins el nord de Itàlia,Dos Sicilies (Sicília i Nàpols),a mes de totes
les illes,Balears,Còrsega i Sardenya i com no el Rosselló
SISTEMA SOCIAL
Des de el paleolític tot el Pirineu des de Cantabria fins Girona,nord de
Castella,el sud de França i les illes,la societat es regia per el matriarcat i
que suavitzat va continuar fins la actualitat,passant per ej. els càtars o bons
homes el dret civil català,separació de bens,etc. ja que les “propietàries” de la llar eren les dones
Per cert que els ibers del lloc de on venien,Geòrgia al costat de
repúbliques musulmanes no es distingien precisament per la igualtat entre homes
i dones
Es a dir que la societat es desenvolupava al voltant de la llar,el qual no
impedia que les dones també participessin en tasques dels mascles com la caça i
l’agricultura.
ECONOMIA
Al interior era principalment agrícola i ramadera amb el qual es
van anant formant els camins,els primers ponts i construccions de pedra que
després copiarien els romans ,millorant-los.
A mes el sistema de conreus era molt sovint comunitari,de ací la tradició
cooperativista de Catalunya,Navarra i Euskadi
A la costa a mes de la
pesca,el comerç marítim i per que no ,la pirateria,la van fer en algun temps la
potencia de la Mediterrània al igual que Catalunya en temps posteriors.
Els historiadors grecs diuen que les dos potencies marítimes de l’època
eren els lígurs i els pelasgos de tal mena que
“els lígurs van recórrer el Atlàntic arribant a Irlanda”
Està clar que els ibers no eren mariners ni constructors de pedra al menys
de on venien
Veure els talaiots a la illa de Menorca
A França que no estan per tonteries si que reconeixen les construccions
lígurs
Restes lígurs al sud de França
LLENGUA
(Ballester 2001):Aquesta
hipótesis considera que la afinitat entre la llengua
ibérica y la aquitana deuria reduir-se
en una proximitat real del seu lloc de origen, per el que postula
la existencia de un grup llingüístic pirinenc
producte de la coexistencia milenaria dels grups humans de la zona. De
les parles occidentals de aquest grup pirinenc procedería la llengua aquitana
en la vertent septentrional i la llengua basca a la seva vertent meridional.
(Velaza 2006): La llengua ibérica tendría el seu
origen en el nord de Catalunya, on es documenten las inscripcions ibéricas más
antigues (Ullastret), i la seva expansió en direcció nort sud s’habría produit mediant moviments de
població amples en temps no muy anteriors als
primers documents escrits, pot ser en el s. VI a. C., ja que
que la llengua íbera apareix homogénea als textos ibérs i en el cas de
establir-se amb major antigüetat, (ss XI / X aC p. ej.) la seva dialectalizació
tindrìa que ser ser evident
D’acord en el que diuen aquests historiadors excepte en el que diuen que eren els ibers,com ja he
demostrat avans aquesta confussió amb
els lígurs es molt frequent ,Velaza mateix diu que ací neix la llengua ibera .
. . . pero no venien de Georgia amb la
seva llengua?
La realitat es
que els lígurs que també ocupaben el nord de Italia junt amb els etruscs al
centre son els que van originar el llatí al Lazio?,es a dir el català es tant
antic com el llatí?.Aquí hi ha controversia entre filòlecs,deixarem que entre
ells es fiquin d’acord
En tot cas
distingim entre el llatí vulgar parlat pel comù del poble i que era aquest
lìgur-etrusc-català i el que el imperi romà al civil-litzarse va evol-lucionar
en el llatí literari i que al conquerir la península lìgur,es van trovar am el
llatí vulgar,de tal mena que els soldats romans que parlaven el llatí vulgar
s’enteníen molt be amb els autoctons
Les immigracions Lígurs, basades en referències de
historiadores grecs, conta amb el refrendo de Ramón Menéndez Pidal, recolzat en
coincidències formals entre topònims espanyols y d’altres de zones italianes o
franceses considerades lígurs; també apareixen analogies lingüístiques de arrel
y sufixa en els antics dominis de els il·liris.
Atribuït a la llengua Ligur,no obstant sense
exclusivitat, el sufixe asco,
asque (Benasque),les terminacions osco y usco; la arrel born,
borm
y borb, presenta analogies con el Ligur y la parla de los
il·liris, també el sufixe ona (Barcelona,Girona,Solsona). Els
derivats de carau (piedra), cara, y els prefixes corc,
troben semblants en Il-liria.
I molt important: ibar ò iber vol dir riu,ebro vol dir ample
i el subfixe os,fred,es a dir si “riu
Ebre + os” ho diem tot junt: “iberebros”,la confussió amb “íberos” es evident
Estudiosos de la qüestió com, entre d’altres,els historiadors y
lingüistes Manuel Gómez-Moreno González, Antonio Tovar y Johannes Hubschmid,
observen que la llengua dels lligurs, no
indoeuropea al seu origen, va rebre influencies dels il-liris
De
origen ligur (poble de llengua no indoeuropea) resten toponims amb sufixes
característics (-asco, -ona, etc.): tarascón, Barcelona, etc. Els celtes,
pobles del centre de Europa, tenen com toponíms els compostos amb sufixa
–briga, i amb prefixe -sego,
-segi: Coimbra, Segovia, etc. Alguns noms geográfics tenen sufixes bascs, com
berri, gorri, erri, Javierre,Bisiberri, Esquerra, etc.
Molts d’quests afixes al igual que noms (Aran,borda,etc)
coincideixen amb el euskera arcaic i presumeixe l’orígen comù de catalans bascs
i navarresos
DEFENSA
Els ligurs eren
uns formidables guerrers a mes de mariners i van ser els “inventors” del lábaro
o càntabrum (ensenya) amb franjes vermelles i grogues que van copiar els romans
i que la historia diu que es va copiar dels ibers, !!!imposible ¡¡¡ , els ibers
ja avien estat expolsats pels lígurs,a mes de que els ibers eren comerciants i no guerrers ací com
l’espasa curta (falcata) i d’altres
Si mirem la enciclopedia Larousse diu del ligurs que pactaren amb Cartago per lluitar contra
Roma,peró si pensem que els ibers ja avìen estat espolsats pels lígurs es clar
que els ligurs eren els “propietaris” de
Liguria.
Es com si la inmigració
actual a Alemanya,França,Espanya,per algerians,turcs o marroquins,fes que
aquestos estats cambíesin de nom i passesin a dirse Turquia,Algeria o Marroc.
Si os plau,una
mica mes de serietat
Per àltra banda
els lígurs al ser sotmessos pels romans,esclavitzats i empobrits ja que es van
repartir les terres i que va acabar amb el repartiment per els visigots,no es
van sometre totalment i des de les muntanyes i els boscos van continuar
revelanse,Indibil i Mandoni,i que ja amb els visigots va donar vida als
Bagaudes,lìgurs lluitadors per la independencia i la llibertat i que van
conservar la seva societat i cultura lìgur-catalana
CULTE El culte era solar i els sacerdots vestien tùniques grogues amb bordes
vermells,les vasijes cirimonials teníen pintades aus amb les ales desplegades i
les ales eren de quatre
plomes vermelles
Els íbers
georgians de Iberia o Kartlis regit per els Parnavàzidas,era influenciat en el culte per les creenzes dels seus veins
Hatti i Urartu.
La deidat de la
lluna,Armazi, i la dehesa de la fertilitat,Zadeni,son la columna vertebral de
la religó dels ìbers de Georgia,per tant està clar que el culte de ibers a la Liguria
res de res, . . no?
Entre els lìgurs
els animals totémics eren el cavall i el llop, en lígur tir (iltirda),
i quina coincidencia els fundadors de Roma,Romulo i Remo van ser
amamellats per una lloba,el cavall,(eren coneguts com ensinistradors de cavalls)
,les monedes en les que apareix un genet a cavall i que diuen son íberes,en
realitat eren romanes,costum romana de fer les monedes segons el territori
coquerit,en aquest cas la Liguria.
Les estel-les
funeraries amb 2,3,4 fletxes ,segons l’importancia del enterrat,origen de les
quatre barres,i que l’arqueología oficial diu que son ibers,resulta que a
França es diu que son lìgurs
GENÉTICA
No hi ha o no
conec estudis genétics sobre aquest tema,peró si que hi ha estudis sobre els
grups de sang,recomano el llibre “el
misterio vasco” de Alejo Carpentier i donaré
quatre detalls.
En casi tot el
nord penisular des de Cantabria fins Catalunya,incloent el sud i est de
França,les illes,inclosa Malta hi ha un predomini de la sang 0,que en el cas de
Euskadi arriba al 70 %.També a Irlanda existeis un predomini de la sang 0,i el
que es molt curios . . .o no,els guanches canaris,els berebers del Atlas també
tenen aquest predomini
Hi ha un estudi
de un catedratic de filología de Barcelona que relacionant els idiomas
basc,guanche i bereber o amazig ha trobat mes de 3.000 paraules iguals i que
signifiquen el mateix
Però el que
rel-laciona i/o uneix aquets pobles es el seu nacionalisme
Será genetic?
Ja es veu com l’historia la escriuen uns peró no els que la fan
MORELL
No hay comentarios:
Publicar un comentario